El 23 de maig l’alcaldessa Ada Colau va presentar el Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Un cop analitzat el document per part dels membres de la Guàrdia Urbana afiliats a l’Associació de Policies Locals amb Discapacitat podem extreure algunes conclusions.
Quan es parla de segona activitat el Pla es limita a dir que és un dret d’aplicació als policies locals per raons mèdiques o per edat. També es fa esment del “suport i acompanyament als membres del cos en situacions complexes” o d’un “protocol que inclogui les vies de suport als membres del cos que estiguin patint una malaltia greu o hagin tingut un accident greu”.
Lamentablement en aquest pla director no hi ha una aposta decidida per la integració en segona activitat de tots aquells policies que hagin adquirit una discapacitat sobrevinguda al llarg de la seva vida laboral.
I això es dóna malgrat que el Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) va posar com a exemple a l’Ajuntament de Barcelona per denunciar en el seu informe de 2014 davant el Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides, la discriminació que sofreixen determinats policies catalans que adquireixen una discapacitat quan reclamen que se’ls reassigni un altre lloc policial amb diferents funcions compatibles amb la seva nova situació. El CERMI constatava ni més ni menys que “vulneracions a la igualtat i no discriminació en el dret al treball de les persones amb discapacitat”.
A més, l’oficina de drets humans de Nacions Unides va comunicar al CERMI, el dos de novembre de 2015, l’admissió de la denúncia a Nacions Unides d’un Guàrdia Urbà de l’Ajuntament de Barcelona. Es tractava de la primera vegada en la qual Espanya ha estat denunciada davant l’ONU per falta d’igualtat de les persones amb discapacitat.
Així doncs, denunciat l’Ajuntament de Barcelona per aquestes pràctiques de discriminació a persones amb discapacitat, l’alcaldessa Ada Colau, va visitar recentment Nova York i va criticar amb duresa la política de refugiats d’Europa a la seu de Nacions Unides.
L’estrany és que a Nacions Unides ningú li va tirar en cara que vingués allà a donar lliçons algú que està denunciat precisament allà, a Nacions Unides, per permetre vulneració de drets humans al propi ajuntament que dirigeix, discriminant persones amb discapacitat en la seva pròpia policia.
Defensar la Convenció sobre l’Estatut del Refugiats i alhora vulnerar la Convenció de l’ONU dels Drets de les Persones amb Discapacitat no és precisament una imatge modèlica
Sense entrar en valorar el contingut i el transfons de la greu crisi dels refugiats, sembla poc ètic donar lliçons sobre drets humans quan tu els estàs vulnerant. Defensar la Convenció sobre l’Estatut del Refugiats i alhora vulnerar la Convenció de l’ONU dels Drets de les Persones amb Discapacitat no és precisament una imatge modèlica.
Colau va dir a Nacions Unides que “el que està fent Europa amb els refugiats no és per falta de recursos, és per por. Tenim capacitat. Falta voluntat política”. Tanmateix, creiem que la medicina que recepta Colau és exactament la mateixa medicina que la pròpia alcaldessa s’hauria de prendre. L’Ajuntament de Barcelona té capacitat però a Colau li falta voluntat política envers els policies amb una discapacitat sobrevinguda. És llavors per por a les persones amb discapacitat?