La detenció per indicis:
Avui analitzem la intervenció que ens ofereix el vídeo publicat en Instagram por @policia_blue_wolf on es pot comprovar com una patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelona descobreix un amagatall d’estris i eines que s’utilitzen habitualment per cometre robatoris.
La pregunta que ens fem, és possible detenir a una persona només per indicis?
La jurisprudència sobre la detenció per indicis es basa en diferents sentències que és de l’any S.T.S. 1988/2012 molt recent en el temps i diu que el que cal és que la gent de policia tingui coneixement de la possible comissió d’un delicte, destaquem la paraula “possible”, és a dir, sobre la comissió d’un delicte no hem d’estar segurs hem de tenir certesa sinó simplement que la gent de policia tingui coneixement que probablement s’ha comès un delicte.
L’article 492 de la Llei d’Enjudiciament Criminal autoritza la detenció per indicis d’una persona amb la condició que concorrin les dues circumstàncies següents:
1.- Que l’agent de policia tingui bastants motius racionals per a creure en l’existència d’un fet que presenti els caràcters de delicte.
2.- Que els tingui també bastants per a creure que la persona a qui intenti detenir va tenir participació en ell.
La Sentència del Tribunal Suprem 2179-2002 va establir tres tipus de criteris o indicis racionals de criminalitat que poden emprar els agents de policia:
La llei d’Enjudiciament Criminal preveu la detenció per la policia judicial en els supòsits expressament assenyalats en l’art. 492 de la Llei Procesal.
Cal que els funcionaris de policia tinguin INDICIS RACIONALS de la comissió d’un delicte i de la participació en el mateix de la persona a la qual detenen.
Els indicis racionals que han de ser tinguts en compte per a la detenció poden obtenir-se de CRITERIS DE CIÈNCIA, per exemple derivats d’una prova pericial que determini la realització i participació en un fet delictiu, o a CRITERIS D’EXPERIÈNCIA, lògicament nascuts de l’activitat diària en la prevenció i reprensió de fets delictius que proporcionen importants dades experiencials sobre la delinqüència; i, també a CRITERIS DE LÒGICA, a través dels que l’agent policial pot deduir l’existència d’indicis determinants, en principi, d’un fet delictiu.
En el cas del vídeo ens falta molta informació per poder determinar si procedeix la detenció d’aquest individu, cal fer una investigació dels seus antecedents policials, una inspecció de l’entorn, consultar si hi han denúncies presentades en la zona que es mou aquesta persona, etc.
El que si està clar, és que si la patrulla considera i té indicis que aquesta persona que portava els estris ha comès un delicte, no li cal haver presenciat el delicte simplement amb els indicis és suficient per practicar la detenció si escau.
I si després la persona detinguda no és culpable?
El centre de gravetat no rau en l’anàlisi de la ingerència si el detingut és realment culpable, sinó que el que és decisiu és comprovar que el policia es va comportar sota la cobertura de l’art 492 de la llei processal (Llei d’Enjudiciament Criminal), és a dir motius racionals bastants sobre la perpetració d’un delicte i sobre la participació d’una persona detinguda.
Rellevant és que l’actuació policial, adoptant una restricció a la llibertat, aparegui justificada per l’existències d’indicis raonables de participació en un fet delictiu.
Si vols més informació sobre la detenció per indicis et recomanem veure aquest vídeo publicat a Youtube per NETPOL.