Proposta de resolució sobre la segona activitat de mossos d’esquadra, policies locals i bombers presentada al Parlament
La Proposta de resolució sobre la segona activitat de Mossos, policies locals i Bombers, serà substanciada davant la Comissió d’Interior
Proposta de resolució sobre la segona activitat de mossos d’esquadra, policies locals i bombers 250-00453/11
Reg. 27166 i 27727 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 24.05.2016
A la Mesa del Parlament
Els diputats i diputades sotasignats, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resolució sobre la segona activitat de Mossos, policies locals i Bombers, per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Interior, amb el text següent:
Exposició de motius
Els tres cossos de seguretat tenen regulació en lleis aprovades per aquest Parla- ment i en cada una d’elles es regula la segona activitat de forma no coordinada ni efectiva. Així en la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya, es regula la segona activitat en el títol II, capítol V, secció quarta, articles 39 i 40. En la Llei 10/1 994, d’1 de juliol, de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, es regula la segona activitat en el títol II, capítol III, article 31.3; títol III, secció II, capítol II, articles del 61 al 64. En la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, es regula la segona activitat en el títol V, capítol III, articles 43 i 44.
Les esmentades lleis i el seus decrets o reglaments ja no donen resposta als funcionaris amb unes diversitats funcionals físiques o psíquiques, ni estan adequades a les normes internacionals i nacionals.
Hem de tenir present que, com a excepció, als cossos especials amb feines de policies i bombers no es pot accedir amb una minva física o psíquica que comporti que no es puguin realitzar les seves funcions, per aquest motiu es sotmet als aspirants a proves físiques, psicològiques i mèdiques, així com a un període de formació teòrica i pràctica.
El fet que una persona tingui una disminució psicofísica, és a dir, una diversitat funcional, no pot comportar que es perdi la feina. Al contrari, és obligació de la seva administració de pertinença assumir la seva integració. En tot cas, l’Administració ha de ser el garant del dret general a la readaptació professional de qualsevol diversitat funcional, tingui el grau que tingui reconegut, amb una condició física i psíquica que li permeti desplegar funcions útils.
Aquest dret és expressió del dret al treball i a la readaptació professional (articles 3 5 i 40 CE), del dret a la integració de les persones amb disminució (article 49 CE), el dret a accedir i a mantenir-se en els càrrecs públics (article 23 CE). I, si es vol, la pròpia dignitat de la persona (article 10 CE). En aquest sentit es manifesta la abundant normativa emesa en relació al dret d’integració laboral de les persones amb diversitat funcional.
En el nostre sistema jurídic les normes Internacionals tenen un pes específic de gran importància. Són invocables directament (art. 96 CE) i, a més, són criteri interpretatiu de qualsevol norma (art. 10 CE).
Aquest aspecte de vital importància ens porta a adequar les tres lleis, en ser d’aplicació directa i immediata la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat el 21 d’abril de 2008, així com la Directiva 2000/78/CE, de 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment de un marc general para la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació, dintre del Tractat de la Unió Europea, com també la resta de les normes en relació als drets de les persones amb diversitat funcional.
S’ha de tenir present que la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb diversitat funcional ens indica, en el seu article 1, a qui li és d’aplicació aquest tractat, establint que dins de la definició de persones amb diversitat funcional s’hi inclouen les que «presenten de ciències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres».
Per tant, en base a la Convenció, queda englobat dins del concepte de persona amb diversitat funcional tot aquell funcionari del Cos de Mossos d’Esquadra, del cos de bombers i de les Policies locals que tingui una dificultat que li afecti al desenvolupament de forma ordinària de les seves obligacions laborals. En conseqüència, el fet de passar a segona activitat per la disminució de les capacitats psicofísiques comportaria l’aplicació de dita Convenció ja que estem parlant de persones amb diversitat funcional.
Per tal d’evitar certes disfuncions i discriminacions, és obligat actualitzar i adaptar tota la normativa a la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de les Persones amb Discapacitat, tal com s’extreu dels informes emesos sobre la matèria l’any 2014 pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMl), així com de l’informe anual del Síndic de Greuges de l’any 2015.
Aquesta adaptació a la Convenció és l’objectiu més essencial de la Llei de la segona activitat del cos bombers, del cos mossos d’esquadra i dels cossos de les policies locals que s’està tramitant en aquest Parlament.
Per aquests motius, presenten la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a:
- Que mentre es tramita la Llei de la segona activitat del cos bombers, del cos de Mossos d’Esquadra i dels cossos de les policies locals, cap funcionari pugui ser discriminat per raó de la seva diversitat funcional, essent d’aplicació directa l’article 1 de la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de les Persones amb Discapacitat.
- Aplicar mesures transitòries per tal que no es continuï vulnerant la citada Convenció Internacional, que és d’aplicació directa a totes les administracions de Catalunya. Aquestes mesures són les següents:
a) A tot funcionari amb una diversitat funcional emparat per l’article 1 de la dita Convenció, també li serà d’aplicació l’article 27 que és d’aplicació a les persones que pateixin una discapacitat durant l’ocupació, vetllant perquè es facin ajustaments professionals raonables, promocionant el respecte a la seva dignitat inherent.
b) Que un funcionari amb una incapacitat permanent, que mantingui les capacitats laborals, sigui reubicat en un lloc de treball adequat a la seva diversitat funcional, de forma provisional i immediata, sense que se li pugui retirar la seva credencial i sense que això suposi cap pèrdua econòmica per a la persona afectada, ni tampoc un greuge comparatiu en relació a la resta de companys del cós de que es tracti.
c) Promoure que les administracions corresponents dictaran les resolucions de canvi de lloc de treball a places de segona activitat provisionals fins l’aprovació, publicació i entrada en vigor de l’esmentada Llei.
Palau del Parlament, 5 de maig de 2016 (…)